Aprenentatge basat en problemes (ABP) / Aprenentatge basat en casos clínics (ACC)
De Recursos docents
- El model
- Conceptes
- Treball en grup
- Metodologies docents
Què és
L'ABP va sorgir als anys seixanta en el camp de la medicina, amb l'objectiu de fomentar l'aprenentatge actiu i la resolució de problemes reals. Aquest mètode s'ha expandit a altres disciplines i es fonamenta en la participació activa de l'alumne, millorant la seva capacitat crítica i resolutiva.
El mètode ABP parteix de la idea que l'estudiant aprèn de manera més adequada quan té la possibilitat d'experimentar, assajar o, senzillament, indagar sobre la naturalesa de fenòmens i activitats quotidianes. Així, les situacions problema que són la base del mètode es basen en situacions complexes del món real. A més, l'aprenentatge és més estimulant quan es plantegen preguntes que requereixen l'esforç intel·lectual de l'estudiant i no la simple repetició d'una rutina de treball apresa; i, quan inicialment no s'ofereix als estudiants tota la informació necessària per solucionar el problema, sinó que són ells els que han d'identificar, trobar i utilitzar els recursos necessaris.
L'ACC és la versió d'ABP aplicada al Grau de Medicina de la UVic-UCC. Segons aquesta metodologia els coneixements que adquireix l'estudiantat s'organitzen en funció de l'estudi de casos clínics específics.
Què hem de tenir en compte
L’aprenentatge basat en projectes (ABP) és una estratègia metodològica que es pot concretar de moltes maneres diferents. Generalment, es vincula l’ABP amb formats de projecte orientats a l’acció, amb fases ben pautades i un resultat final tangible (resolució d'un problema, una maqueta, una presentació, una proposta d’intervenció, etc.), però aquesta és només una de les moltes formes que pot adoptar.
En realitat, l’ABP no sempre parteix d’un repte, també pot articular-se al voltant d’un problema o cas que cal analitzar, una situació rellevant que convida a la reflexió crítica, o bé un projecte de recerca o d’exploració que no exigeix una solució concreta, sinó un procés de comprensió, debat o aprofundiment. És a dir, pot ser una pregunta, un tema o una necessitat que s’explora col·lectivament, sense necessitat de “construir” res físicament o de donar una resposta definitiva.
De la mateixa manera, tampoc és imprescindible que hi hagi un producte final com a resultat visible. El valor de l’ABP pot estar en el procés: en les interaccions que es generen, en les decisions que es prenen, en les connexions que es fan amb els coneixements, en l’organització i la gestió del treball, i en la capacitat de comunicar i defensar diferents punts de vista. Aquest procés, quan està ben guiat i connectat amb els objectius d’aprenentatge, és valuós per si mateix, independentment de si acaba amb un resultat exitós.
Per tant, és important entendre l’ABP com una metodologia oberta i adaptable, no com un format tancat. El que la defineix no és la presència d’un repte o d’un producte, sinó el fet que l’aprenentatge es produeix a partir de situacions significatives, connectades amb la realitat, que conviden l’alumnat a implicar-se activament, a treballar de manera cooperativa i a construir coneixement.
Aquesta mirada més àmplia i flexible permet integrar l’ABP en diferents contextos educatius i disciplines, i alhora combinar-lo amb altres enfocaments, com ara l’aprenentatge cooperatiu, la simulació o l'aula invertida.
Fases típiques ABP:
- Presentació del repte o problema
- Cerca i sintetització d'informació rellevant
- Propostes i experiments
- Resolució del repte i elaboració del producte o document final
- Avaluació del procés i del producte
- Difusió
Altres informacions i ajudes d'interès
La metodologia que es descriu en aquesta pàgina és a tall informatiu. No és ni una recomanació ni una obligació fer servir aquesta metodologia. Les activitats docents formen part de la responsabilitat dels equips docents, sota la supervisió de la coordinació de titulació i d'acord amb les pautes generals marcades pel Model de formació de la UVic-UCC
- De Miguel Díaz, M. (Dir); Alfaro Rocher, I.J.; Apodaca Urquijo, P.; Arias Blanco, J.M.; García Jiménez, E.; Lobato Fraile, C. y Pérez Boullosa, A. (2006). Modalidades de enseñanza centradas en el desarrollo de competència. Orientaciones para promover el cambio metodológico en el espacio europeo de educación superior. Oviedo: Ediciones de la Universidad de Oviedo.
- Aprenentatge basat en problemes, Eines de l'Aula Global (UPF)