Lliçó magistral: diferència entre les revisions
De Recursos docents
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| (8 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
=== Què és === | === Què és === | ||
Es basa en la figura del docent com a transmissor de coneixements. És d'utilitat per comunicar l'organització del coneixement, l'explicació de conceptes i teories i per oferir síntesi d'idees als estudiants. És la metodologia més tradicional de l'educació superior: la/el docent explica el tema i l'estudiant fa apunts, i possiblement té oportunitat de fer preguntes. Tot i que actualment es fomenta l’ús de metodologies actives, la lliçó magistral pot ser una eina molt efectiva si s’utilitza adequadament per: | |||
* Exposar informació actualitzada i organitzada procedent de fonts diverses. | |||
* Facilitar la comprensió i l’aplicació dels continguts específics de l'assignatura. | |||
[[Fitxer:Lecture-3986809 640.jpg|alt=Classe magistral|miniatura|''Classe magistral (Pixabay)'']] | |||
=== | === Què hem de tenir en compte === | ||
Un cop acabada la sessió, és important comprovar si els objectius s’han assolit. Algunes estratègies per avaluar-ho són: | |||
* | *Fer preguntes de revisió al final de la sessió per identificar dubtes. | ||
* | *Observar la participació i les reaccions durant l’exposició. | ||
La lliçó magistral pot fomentar una actitud passiva en els estudiants, ja que no sempre requereix una implicació activa per part seva, cosa que pot dificultar la seva implicació i assimilació del contingut. Per mitigar-ho, és recomanable introduir moments d’interacció, com preguntes dirigides, pauses per reflexionar o breus debats. També es poden plantejar preguntes inicials i entremig de la classe. Així el professorat pot repetir o explicar de nou un contingut, si fa falta, tot ajustant la seva explicació a les necessitats del grup. Una eina excel·lent per preguntar és [[Wooclap]]. | |||
Aquesta metodologia tendeix a centrar tot el procés formatiu en la figura del docent, cosa que pot generar una dependència excessiva. Això pot limitar el desenvolupament de competències com la cerca autònoma d’informació o la reflexió crítica, essencials per a un aprenentatge més profund i significatiu. En el pitjor dels casos, una excessiva ús de la classe magistral pot conduir a una reducció artificial dels temes que entrin a les proves d'avaluació, amb una entesa implícita que només poden ser avaluats conceptes que l'equip docent hagi explicat a classe. | |||
===Altres informacions=== | |||
*[https://ca.wikipedia.org/wiki/Classe_magistral Classe magistral (a la Viquipèdia)] | |||
*[https://diarieducacio.cat/dues-classes-de-classes-magistrals/ Dues classes de classes magistrals (Diari de l'Educació, Fundació Periodisme Plural)] | |||
*[https://youtu.be/bI06rkCVIus?si=WEeNqyUKN9GWZxhd Mètode expositiu (vídeo de 3:34 minuts de la UPF]) | |||
Revisió de 10:08, 11 març 2025
- El model
- Conceptes
- Treball en grup
- Metodologies docents
Què és
Es basa en la figura del docent com a transmissor de coneixements. És d'utilitat per comunicar l'organització del coneixement, l'explicació de conceptes i teories i per oferir síntesi d'idees als estudiants. És la metodologia més tradicional de l'educació superior: la/el docent explica el tema i l'estudiant fa apunts, i possiblement té oportunitat de fer preguntes. Tot i que actualment es fomenta l’ús de metodologies actives, la lliçó magistral pot ser una eina molt efectiva si s’utilitza adequadament per:
- Exposar informació actualitzada i organitzada procedent de fonts diverses.
- Facilitar la comprensió i l’aplicació dels continguts específics de l'assignatura.
Què hem de tenir en compte
Un cop acabada la sessió, és important comprovar si els objectius s’han assolit. Algunes estratègies per avaluar-ho són:
- Fer preguntes de revisió al final de la sessió per identificar dubtes.
- Observar la participació i les reaccions durant l’exposició.
La lliçó magistral pot fomentar una actitud passiva en els estudiants, ja que no sempre requereix una implicació activa per part seva, cosa que pot dificultar la seva implicació i assimilació del contingut. Per mitigar-ho, és recomanable introduir moments d’interacció, com preguntes dirigides, pauses per reflexionar o breus debats. També es poden plantejar preguntes inicials i entremig de la classe. Així el professorat pot repetir o explicar de nou un contingut, si fa falta, tot ajustant la seva explicació a les necessitats del grup. Una eina excel·lent per preguntar és Wooclap.
Aquesta metodologia tendeix a centrar tot el procés formatiu en la figura del docent, cosa que pot generar una dependència excessiva. Això pot limitar el desenvolupament de competències com la cerca autònoma d’informació o la reflexió crítica, essencials per a un aprenentatge més profund i significatiu. En el pitjor dels casos, una excessiva ús de la classe magistral pot conduir a una reducció artificial dels temes que entrin a les proves d'avaluació, amb una entesa implícita que només poden ser avaluats conceptes que l'equip docent hagi explicat a classe.