Accions

Lliçó magistral: diferència entre les revisions

De Recursos docents

Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
 
(Hi ha 5 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren)
Línia 2: Línia 2:
=== Què és ===
=== Què és ===


Es basa en la figura del docent com a transmissor de coneixements. És d'utilitat per comunicar l'organització del coneixement, l'explicació de conceptes i teories i per oferir síntesi d'idees als estudiants. És la metodologia més tradicional de l'educació superior: la/el docent explica el tema i l'estudiant fa apunts, i possiblement té oportunitat de fer preguntes. Tot i que actualment es fomenta l’ús de metodologies actives, la lliçó magistral pot ser una eina molt efectiva si s’utilitza adequadament.
Es basa en la figura del docent com a transmissor de coneixements. És d'utilitat per comunicar l'organització del coneixement, l'explicació de conceptes i teories i per oferir síntesi d'idees als estudiants. És la metodologia més tradicional de l'educació superior: la/el docent explica el tema i l'estudiant fa apunts, i possiblement té oportunitat de fer preguntes. Tot i que actualment es fomenta l’ús de metodologies actives, la lliçó magistral pot ser una eina molt efectiva si s’utilitza adequadament per:


==== Quina es la seva finalitat ====
* Exposar informació actualitzada i organitzada procedent de fonts diverses.
 
* Exposar informació actualitzada i ben organitzada procedent de fonts diverses.
* Facilitar la comprensió i l’aplicació dels continguts específics de l'assignatura.
* Facilitar la comprensió i l’aplicació dels continguts específics de l'assignatura.
[[Fitxer:Lecture-3986809 640.jpg|alt=Classe magistral|miniatura|''Classe magistral (Pixabay)'']]


=== Què hem de tenir en compte ===
=== Què hem de tenir en compte ===
Un cop acabada la sessió, és important comprovar si els objectius s’han assolit. Algunes estratègies per avaluar-ho són:
Un cop acabada la sessió, és important comprovar si els objectius s’han assolit. Algunes estratègies per avaluar-ho són:


* Fer preguntes de revisió al final de la sessió per identificar dubtes.
*Fer preguntes de revisió al final de la sessió per identificar dubtes.
* Observar la participació i les reaccions durant l’exposició.
*Observar la participació i les reaccions durant l’exposició.
 
També es poden plantejar prreguntes inicials i entremig de la classe. Així el professorat pot repetir o explicar de nou un contingut, si fa falta, tot ajustant la seva explicació a les necessitats del grup. Una eina excel·lent per preguntar és Wooclap.
 
 
 
La lliçó magistral pot fomentar una actitud passiva en els estudiants, ja que no sempre requereix una implicació activa per part seva, cosa que pot dificultar la seva implicació i assimilació del contingut. Per mitigar-ho, és recomanable introduir moments d’interacció, com preguntes dirigides, pauses per reflexionar o breus debats.
 
S'ha d'intentar fer que la clase sigui el mes dinàmic possible, per no fer que l'alumnat s'avorreixi hi presti la màxima atenció possible
 
A més, aquesta metodologia tendeix a centrar tot el procés d’aprenentatge en la figura del docent, cosa que pot generar una dependència excessiva. Això pot limitar el desenvolupament de competències com la cerca autònoma d’informació o la reflexió crítica, essencials per a un aprenentatge més profund i significatiu.


=== Altres informacions i ajudes d'interès ===
La lliçó magistral pot fomentar una actitud passiva en els estudiants, ja que no sempre requereix una implicació activa per part seva, cosa que pot dificultar la seva implicació i assimilació del contingut. Per mitigar-ho, és recomanable introduir moments d’interacció, com preguntes dirigides, pauses per reflexionar o breus debats. També es poden plantejar preguntes inicials i entremig de la classe. Així el professorat pot repetir o explicar de nou un contingut, si fa falta, tot ajustant la seva explicació a les necessitats del grup. Una eina excel·lent per preguntar és [[Wooclap]].


[https://ca.wikipedia.org/wiki/Classe_magistral Classe magistral<br />]
Aquesta metodologia tendeix a centrar tot el procés formatiu en la figura del docent, cosa que pot generar una dependència excessiva. Això pot limitar el desenvolupament de competències com la cerca autònoma d’informació o la reflexió crítica, essencials per a un aprenentatge més profund i significatiu. En el pitjor dels casos, una excessiva ús de la classe magistral pot conduir a una reducció artificial dels temes que entrin a les proves d'avaluació, amb una entesa implícita que només poden ser avaluats conceptes que l'equip docent hagi explicat a classe.


[https://diarieducacio.cat/dues-classes-de-classes-magistrals/ Dues classes de classes magistrals - El Diari de l'Educació]
===Altres informacions===


[https://youtu.be/bI06rkCVIus?si=WEeNqyUKN9GWZxhd Acompanya't de les metodologies d'ensenyament-aprenentatge de la UPF]
*[https://ca.wikipedia.org/wiki/Classe_magistral Classe magistral (a la Viquipèdia)]
*[https://diarieducacio.cat/dues-classes-de-classes-magistrals/ Dues classes de classes magistrals (Diari de l'Educació, Fundació Periodisme Plural)]
*[https://youtu.be/bI06rkCVIus?si=WEeNqyUKN9GWZxhd Mètode expositiu (vídeo de 3:34 minuts de la UPF])

Revisió de 10:08, 11 març 2025

Què és

Es basa en la figura del docent com a transmissor de coneixements. És d'utilitat per comunicar l'organització del coneixement, l'explicació de conceptes i teories i per oferir síntesi d'idees als estudiants. És la metodologia més tradicional de l'educació superior: la/el docent explica el tema i l'estudiant fa apunts, i possiblement té oportunitat de fer preguntes. Tot i que actualment es fomenta l’ús de metodologies actives, la lliçó magistral pot ser una eina molt efectiva si s’utilitza adequadament per:

  • Exposar informació actualitzada i organitzada procedent de fonts diverses.
  • Facilitar la comprensió i l’aplicació dels continguts específics de l'assignatura.
Classe magistral
Classe magistral (Pixabay)

Què hem de tenir en compte

Un cop acabada la sessió, és important comprovar si els objectius s’han assolit. Algunes estratègies per avaluar-ho són:

  • Fer preguntes de revisió al final de la sessió per identificar dubtes.
  • Observar la participació i les reaccions durant l’exposició.

La lliçó magistral pot fomentar una actitud passiva en els estudiants, ja que no sempre requereix una implicació activa per part seva, cosa que pot dificultar la seva implicació i assimilació del contingut. Per mitigar-ho, és recomanable introduir moments d’interacció, com preguntes dirigides, pauses per reflexionar o breus debats. També es poden plantejar preguntes inicials i entremig de la classe. Així el professorat pot repetir o explicar de nou un contingut, si fa falta, tot ajustant la seva explicació a les necessitats del grup. Una eina excel·lent per preguntar és Wooclap.

Aquesta metodologia tendeix a centrar tot el procés formatiu en la figura del docent, cosa que pot generar una dependència excessiva. Això pot limitar el desenvolupament de competències com la cerca autònoma d’informació o la reflexió crítica, essencials per a un aprenentatge més profund i significatiu. En el pitjor dels casos, una excessiva ús de la classe magistral pot conduir a una reducció artificial dels temes que entrin a les proves d'avaluació, amb una entesa implícita que només poden ser avaluats conceptes que l'equip docent hagi explicat a classe.

Altres informacions