Estudi de casos: diferència entre les revisions
De Recursos docents
(→Què és) |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Template:ModelFormacio}} | {{Template:ModelFormacio}} | ||
[[Fitxer:Istockphoto-1278975233-612x612.jpg|miniatura|Estudi de casos (Pexels)]] | |||
=== Què és === | === Què és === | ||
L’'''Estudi de casos''' com a metodologia educativa té les seves arrels en el segle XIX, especialment a les escoles de dret dels Estats Units. La '''Harvard Law School''' va ser una de les primeres institucions a adoptar aquesta estratègia a finals del segle XIX, impulsada per '''Christopher C. Langdell''', que proposava analitzar casos reals per formar juristes amb una visió pràctica del dret. El mètode del cas és una tècnica d'aprenentatge basada en la participació activa, cooperativa i en el diàleg democràtic dels estudiants sobre una situació real en què s'analitza un problema específic, per tal d'arribar a una conceptualització experiencial i fer una cerca de solucions eficaces. L’objectiu del mètode de l’estudi de casos és comprendre en profunditat una situació en el seu context natural i complex. No pretén que l’estudiantat trobi la solució ideal, sinó que aprengui a resoldre situacions en equip, afavorir la percepció de la realitat, la reflexió personal, la capacitat d'anàlisi i l'assumpció de riscos. | L’'''Estudi de casos''' com a metodologia educativa té les seves arrels en el segle XIX, especialment a les escoles de dret dels Estats Units. La '''Harvard Law School''' va ser una de les primeres institucions a adoptar aquesta estratègia a finals del segle XIX, impulsada per '''Christopher C. Langdell''', que proposava analitzar casos reals per formar juristes amb una visió pràctica del dret. El mètode del cas és una tècnica d'aprenentatge basada en la participació activa, cooperativa i en el diàleg democràtic dels estudiants sobre una situació real en què s'analitza un problema específic, per tal d'arribar a una conceptualització experiencial i fer una cerca de solucions eficaces. L’objectiu del mètode de l’estudi de casos és comprendre en profunditat una situació en el seu context natural i complex. No pretén que l’estudiantat trobi la solució ideal, sinó que aprengui a resoldre situacions en equip, afavorir la percepció de la realitat, la reflexió personal, la capacitat d'anàlisi i l'assumpció de riscos. | ||
Revisió de 09:50, 13 març 2025
- El model
- Conceptes
- Treball en grup
- Metodologies docents
Què és
L’Estudi de casos com a metodologia educativa té les seves arrels en el segle XIX, especialment a les escoles de dret dels Estats Units. La Harvard Law School va ser una de les primeres institucions a adoptar aquesta estratègia a finals del segle XIX, impulsada per Christopher C. Langdell, que proposava analitzar casos reals per formar juristes amb una visió pràctica del dret. El mètode del cas és una tècnica d'aprenentatge basada en la participació activa, cooperativa i en el diàleg democràtic dels estudiants sobre una situació real en què s'analitza un problema específic, per tal d'arribar a una conceptualització experiencial i fer una cerca de solucions eficaces. L’objectiu del mètode de l’estudi de casos és comprendre en profunditat una situació en el seu context natural i complex. No pretén que l’estudiantat trobi la solució ideal, sinó que aprengui a resoldre situacions en equip, afavorir la percepció de la realitat, la reflexió personal, la capacitat d'anàlisi i l'assumpció de riscos.
L’estudi de casos és una de les metodologies més conegudes. Es va iniciar a Harvard el 1914 i, actualment s'utilitza en universitats de tot el món i en gairebé totes les disciplines.
Fases
- Presentació del cas
- Lectura i preparació individual
- Discussió en grups petits
- Posada en comú en grup gran
Què hem de tenir en compte
Un bon cas ha de ser:
· Versemblant: de manera que el seu argument sigui possible, que deixi la impressió que algú ho ha viscut.
· Provocador: que la història que explica estimuli la curiositat i convidi a l'anàlisi dels seus personatges.
· Concís: sense adorns literaris ni excés de tecnicismes que esdevinguin pesats.
· Proper: amb narracions i psicologies de l'entorn més pròxim, de la pròpia cultura.
Per avaluar el progrés dels estudiants, és útil dividir les habilitats d'un anàlisi de casos en tres parts: identificació dels fets, identificació del problema i solució del mateix.
Per tant, l'avaluació de l'estudiant es basa en la mesura en què explicita les seves preguntes, el seu procés d'informació i les seves solucions.
A l'hora de plantejar un aprenentatge basat en l'estudi de casos podem trobar alguns inconvenients, com:
. Els grups d'estudiants solen ser nombrosos i, per tant, es pot perdre el control del grup.
· Els estudiants, sobretot els més joves, poden perdre's en la tasca de resoldre el cas i oblidar els seus objectius d'aprenentatge.
· Dissenyar una avaluació vàlida pot semblar complex i difícil en el mètode de casos.
· Els alumnes poden percebre poca relació entre el cas i els continguts d'aprenentatge del curs.
Altres informacions i ajudes d'interès
metodologies d'ensenyament-aprenentatge de la UPF. Estudi de cas (Vídeo de 4:52 minuts de la UPF)
El estudio de casos como técnica didáctica- Dirección de Investigación y Desarrollo Educativo Vicerrectoría Académica, Instituto Tecnológico y de Estudios Superiores de Monterrey